dissabte, 19 d’octubre del 2013




ARGUMENTS


“Els recursos públics per a l’Educació pública”


  • El Departamanent d’Ensenyament ha reduït els vetlladors (1 M€,aquest any, aproximadament 3M€ en tres anys)  dedicats als alumnes en necessitats Educatives Especials però destina 22,5 milions d’euros a escoles privades de l’Opus que segreguen l’alumnat per sexes, contradient el punt 2 de la disposició transitòria setena de la Llei d’Educació de Catalunya sobre igualtat de gènere.


  • La darrera retallada es xifra en uns 2.000 milions d’euros a Catalunya, Des que va començar la crisi s’ha donat 200.000 milions d’euros a la banca. 2.000 milions d’euros equival a gairebé la meitat de tot el pressupost d’educació de la generalitat o a gairebé una quarta part del de sanitat.


  • La fundació privada Barcelona Graduate School of Economics, creada entre altres pel conseller Mas Colell, ha rebut en els darrers anys 8'9 milions d'euros de fons públics, 8'5 per part del Govern Espanyol. Val a dir que és una fundació que cobra 12000 euros als seus alumnes per un màster d’un any, i que compta amb la participació de diverses entiats com La Caixa, Agbar, Catalunya Caixa o Banc Sabadell.


  • Els  pressupostos d’Ensenyament de la Generalitat van disminuir un 9,1%  entre el 2010 i el 2011  i els  comptes del 2012 van ser un 13,6% menors  respecte el 2010, tot i l’increment continu de la població escolar. En canvi, els pressupostos generals de l a Generalitat van augmentar un 4,3% entre el 2010 i el 2011 i  els del 2012 van ser un 3,1% superiors respecte el 2010.  Hi ha un sentit invers entre la despesa en educació i la del conjunt de la Generalitat.



“La LOMCE privatitza”


  • Es preveu la possibilitat de no ofertar escoles públiques en una població.


  • S’introdueix criteris d’empresa privada en la gestió de centres públics donant poder als directors i traient-li als consells escolars.


  • Molts dels factors que desencadenen el fracàs escolar depenen del context social d'origen de l'estudiant i destaca la família, sigui per la poca implicació en el procés educatiu dels fills, per manca de coneixements per ajudar-los.[2] La privatització de l’Ensenyament no suposa cap avantatge en la lluita contra el fracàs escolar i, en canvi, transforma un dret en un servei tot transferint part del cost econòmic a les famílies.


“La Llei de Racionalitació i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL) impedirà l’acció municipal en educació”


  • La LRSAL dóna la competència de  les escoles bressol a la Generalitat. La Generalitat ja ha retirat tot el pressupost que aportava a les escoles bressol municipals.


  • Totes les escoles muncipals d’art, conservatoris, d’adults, de formació professional.. no tenen assegurada la continuïtat perquè els municips no en tindran la competència ni el pressupost. Tampoc programes municpals de lleure educatiu (casals, esplais…).En canvi, conserven les competències esportives.


  • La LRSAL també impedeix la participació local en l’educació. No es tindrà competència per tenir consells escolars municipals, o consells de la formació professional. Els ajuntaments tampoc no podran participar en la planificació de l’escolarització en el seu territori. La llei els dóna només les funcions de controlar l’absentisme i “buscar solares” quan els demani l’autoritat educativa.


“Que els 15.000 estudiants que marxen de la universitat, perquè no poden pagar, puguin estudiar”


  • Lla pujada de taxes a Catalunya és la més alta d’Espanya. un 70%


  • El Reial Decret de Beques endureix els requisits. Els estudiants amb beca necessiten més nota per mantenir-se a la universitat que els estudiants que poden pagar les taxes, el transport o l’estada.


  • Mentre el ministre Wert i el conseller MasColell afirmen que sobren universitats, estudiants universitaris i titulacions, i proposen una reestructuració (reducció), s’han creat 31 universitats privades a Espanya, quasi  totes de l’església.


  • Amb Bolonya les llicenciatures, convertides en grau, es van devaluar, de manera que es passa a exigir per a entrar al món laboral també el postgrau, d’elevat cost. Els màsters públics van desapareixent (464 en totes les universitats) i creixen en canvi els privats (710), ja que només se’ls exigeix un pla docent i rendibilitat econòmica, benefici del qual només el 20% torna a la universitat. Tampoc no se’n regulen els preus (arribant a costar 67000 euros un màster de quatre anys), fet que impossibilita l’accés a moltes estudiants.

This is the most recent post.
Entrada més antiga